Encara no

Amb tanta violència s’ha tornat apocada.
Colpejada per l’home, sempre anant a la saga
del millor per a ell, la ment ennuvolada,
uns modèlics veïns es creia la gentada
i la ferí amb la daga.

La corrua de dones al llarg del bulevard
fent un fort, decidit clam per la igualtat.
Valentes, l’exigeixen prompte, sense retard,
que, tot i la mort d’algunes, han escaramussat
per aire, terra i mar.

Tal com són, atrevides, en aquest món hostil,
com peixot emergeixen i res no les atura.
Amb una sola veu, arranjada aventura,
lluiten perquè no són encara lliures, dura
és, no són cap alfil.

Maria del Carme Pàez Narvàez

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s