Amb tanta violència s’ha tornat apocada.
Colpejada per l’home, sempre anant a la saga
del millor per a ell, la ment ennuvolada,
uns modèlics veïns es creia la gentada
i la ferí amb la daga.
La corrua de dones al llarg del bulevard
fent un fort, decidit clam per la igualtat.
Valentes, l’exigeixen prompte, sense retard,
que, tot i la mort d’algunes, han escaramussat
per aire, terra i mar.
Tal com són, atrevides, en aquest món hostil,
com peixot emergeixen i res no les atura.
Amb una sola veu, arranjada aventura,
lluiten perquè no són encara lliures, dura
és, no són cap alfil.
Maria del Carme Pàez Narvàez
Montalt literari 