En diumenge sorrer

Un diumenge frisós, un festiu de neguit.
En dia assenyalat, qui més qui menys descansa.
Són les vuit del matí i el carrer resta buit.
Un xic d’aire m’abranda, tot bufant a l’acuit.
La música va en dansa.

De sobte ronca un cotxe, que romp l’abstracció
en què m’arrecerava, sentint-me solitari
i enfilant el poema. Paraules en acció
que, com fletxes alades de la refracció,
dispara el sagitari.

Pel maleït ensurt toco de peus a terra
i desfaig, emboirat i badoc, el carrer
amb el ramell de versos enrunats i desferra.
He decidit, inútil, desdir-me de la guerra
en diumenge sorrer.


Jordi Brunet Ezquerro

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s