He vist muntanyes èbries sota els núvols del cel.
Prats plens de flor humida agombolant l’alè.
He escoltat les rialles, l’aigua embogida a pèl,
i el repicar dels còdols amorosint la rel,
esfullar-se el plaer.
Jordi Brunet Ezquerro
Paisatge
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.
Montalt literari 