El vell roure

El fullam del vell roure tesa un mantell rogent.
Tant serpent com moixó s’encofurnen en ell,
lluny de l’abast del sol, fullaraca cruixent.
Aixopluc de la pluja i cobertor calent,
a l’hivern cau i altell.

Maria del Carmen Pàez Narvàez

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s