El fullam del vell roure tesa un mantell rogent.
Tant serpent com moixó s’encofurnen en ell,
lluny de l’abast del sol, fullaraca cruixent.
Aixopluc de la pluja i cobertor calent,
a l’hivern cau i altell.
Maria del Carmen Pàez Narvàez
El vell roure
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.
Montalt literari 