El mal

Tenir-lo a distància.
Guardar-se de l’ombrívola,
maldestra incúria,

de les paraules tèrboles,
de totes les rancúnies.

Jordi Brunet Ezquerro

La lloba i els llobatons

Tanca la porta.
Que no surti la lloba
del cau feréstec,

on amb udols salvatges
engresca la camada.

Maria del Carmen Pàez Narváez

La misèria

N’ets consciència:
els mostres la misèria
amb molta ràbia,

que s’encén, i amb la fúria
que neix a la memòria.

Núria López García

Posta

Tostemps l’espera,
com un bes pla de lluna,
nodreix el llavi

i la gravetat, plena,
omple la rodonesa.

Jordi Brunet Ezquerro

L’àvia i el net

Heus ací: àvia,
net, carxofes de fàbrica.

Horta i família,
collita imaginària,
verduretes d’eufòria.

Maria del Carme Pàez Narvàez

Mimosa, 2

És primavera.
M’ho promet la mimosa
florida al febrer.

M’enganyen les llimones,
i menteix blanc l’ametller.

Núria López Garcia

Mimosa, 1

És primavera:
«Al febrer floreixo
―diu la mimosa―.

El llimoner m’enganya,
ametller de flor blanca.»

Núria López Garcia

Tanka, 2

Amaina el Glòria
terra endins, mar enfora.

A la deriva,
ajaçar-se els troncs cerquen,
i xisclen les gavines.

Elvira Aragonès Morell