Corro descalça
sobre l’herba sangosa.
Absurdament
el cel s’omple de boscos i oceans.
Sempre m’han encalçat
els esmunyedissos passatges
de mel i fel.
Nit rere nit m’escapoleixo
del llit per la finestra
i torno a córrer
descalça sobre l’herba sangosa
per resseguir amb els dits
el teu nom i el meu nom
escrits sobre l’escorça,
com fèiem quan escorcollàvem
tots els secrets del cos.
Carme Gelpi i Castellà
Montalt literari 